El passat 22 de setembre es va celebrar alParc de les Humanitats i les Ciències Socialsuna taula rodona amb el títol de “La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d’asil i l’acollida”.

Aquest acte, organitzat per la Càtedra UB Josep Termes, la Fundació Solidaritat UB  i elParc de les Humanitats i les Ciències Socials, va ser el primer d’una sèrie de debats –que es duran a terme a Can Jaumandreu– on s’analitzaran diversos temes d’actualitat  des de la perspectiva acadèmica.

La jornada va comptar amb la participació de ponents procedents de diversos àmbits que  van deixar clara la seva visió de la crisi que està vivint Europa d’una forma amena però contundent. Simultàniament, van intentar resoldre els nombrosos dubtes que planen en relació a aquest assumpte i com s’haurien de resoldre, convertint-se la suma de les seves veus en un anàlisi transversal de la situació:

• Eduard Sagarra Trias, professor de Dret Internacional Públic a la UB i ESADE i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE)
• Àngel Miret i Serra, coordinador de la Generalitat per a l’acollida dels refugiats a Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF
• Francesc Mateu, director de a Catalunya d’Oxfam Intermón i membre de Stop Mare Mortum
• Maria-Alba Gilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio

Gaspar Coll, professor d’Història de l’Art a la UB i Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials, va ser l’encarregat de moderar la taula rodona.

De les principals idees extretes de les conferències i el posterior debat destaquen, a un nivell governamental, el desconcert de l’Estat espanyol que no sap com respondre a aquesta situació i la falta de competències de la Generalitat en qüestió d’asil. No obstant, el govern de Catalunya sí que té competències en tenir cura de les persones, així que ja està preparant –junt amb diverses entitats socials– mesures per fer front a l’arribada de refugiats, com ara la creació d’un banc de recursos. A Europa, observem una avara tendència a veure els refugiats com a mercaderies de les que treure profit, de tal manera que alguns països com Alemanya sembla que disfressin de solidaritat la intenció de triar els “millors refugiats”. Ressalta l’acord dels ponents en què és necessari arreglar el problema, no tan sols els símptomes, i que cal lluitar perquè aquestes persones no es vegin obligades a fugir dels seus països degut a les dictadures o el gihadisme. En l’esfera de la legislació, es va assenyalar la necessitat de conèixer bé els drets dels refugiats.

En un nivell d’anàlisi més humanitari, un dels punts més destacables del debat ha sigut que el problema de la gent que es veu forçada a marxar dels seus estats no és nou ni està focalitzat únicament en Síria, sinó que fa temps que xifres exorbitants de persones de diverses procedències es veuen obligades a marxar dels seus països d’origen. Tanmateix, aquest cop ens estem identificant més amb elles pel seu nivell social i cultural, més similar al nostre. Aquesta empatia que ens desperten és evidentment positiva, però també ens fa córrer el perill que aquesta onada solidària sigui passatgera o que acabem concebent refugiats de primera i de segona, cosa que és imprescindible que evitem. S’ha remarcat que, al marge de les denominacions (refugiats, immigrants, manters...), estem parlant de persones, i que el fet d’ajudar-les no ha de ser vist com generositat, sinó com justícia. Tota persona té dret a recuperar la seva dignitat i nosaltres, des d’Europa, hem de fer tot el possible per ajudar-la a fer-ho. Des de la perspectiva de les ONG, l’acció dels governs per gestionar aquesta crisi ha sigut vague fins que s’han vist pressionats a reaccionar degut a la pressió ciutadana. Tot i això,  irònicament, cap partit polític ha proposat mesures per donar resposta a aquest assumpte en el seu programa per a les eleccions del 27S.

Per últim, des de la perspectiva de la comunicació s’ha destacat la participació dels mass media a l’hora de donar cobertura a aquesta crisi, on inevitablement ha sorgit la polèmica difusió de la imatge del cos del petit Aylan Kurdi inert a la platja o les reprovables accions de la “periodista” hongaresa Petra Laszlo colpejant i fent la traveta als refugiats mentre fugien del cordó policial. També s’ha emfatitzat la influència de les xarxes socials, que han contribuït a la conscienciació de la població envers aquest problema.

Finalment, sigui quin sigui el punt de vista des del que s’hagi analitzat la situació, la conclusió compartida dels ponents i participants de la taula rodona ha sigut que aquesta crisi dels refugiats és una oportunitat perquè la Unió Europea canviï coses que, fins ara, no ha sabut gestionar d’una manera correcta. D’aquesta forma es podrà, almenys, aconseguir algun resultat positiu d’aquest assumpte marcat pel dramatisme.

Al debat, que va ser un èxit tant per la qualitat dels continguts com pel nivell de participació,  també hi van assistir i intervenir membres de les diverses entitats col·laboradores: l’Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, la Fundació ACSAR, la plataforma Stop Mare Mortum, el CIEMEN, l’Observatori de l’Estudiant, el Servei d’Atenció a l’Estudiant, el Comitè Català de l’ACNUR i IGMAN.

Feu clic aquí per veure el vídeo-resum de l'acte i aquí per accedir a la versió íntegra.