Volem compartir un parell de reflexions que ens semblen molt interessants. Són de la professora Parvati Nair, especialista en estudis culturals i migratoris, directora fundadora de la United Nations University on Globalization, Culture and Mobility (UNU-GCM) i docent a la Queen Mary University of London.

En els enllaços que us mostrem, Nair discorre sobre els fenòmens migratoris actuals, el posicionament dels governs i quina seria l’actitud adequada per a fer front a aquesta situació, apostant sempre per una postura proactiva, inclusiva i acord amb els drets humans.

• The Mediterranean Crisis: An Open Letter to World Leaders

En aquest article, del 9 de setembre de 2015, Parvati Nair afirma que un nen no hauria de morir perquè els governs es mobilitzessin (referint-se a la publicació de la fotografia del cos del petit Kurdi) i que això indica que patim greus deficiències de bona governança tant a nivell mundial com regional pel que es refereix a immigració. Reflexiona també sobre la relativa predisposició a donar asil a refugiats, cosa que dóna cert prestigi històric i polític, i l’encara amb el rebuig que provoca la idea de ser hospitalaris amb els anomenats “migrants econòmics”. Assegura, a més, que les polítiques frontereres, la negació de visats i la construcció de tanques de filferro tan sols fan que afavorir el creixement del tràfic de persones.

Finalment, insta als líders mundials a respondre de manera proactiva i actuant dins el marc dels drets humans per tal de salvar vides i disminuir el patiment d’aquestes persones doncs, afirma, a Europa hi ha lloc tant pels que ja han arribat com pels que es troben de camí.

• Should Migration Have Been a Separate Goal?

En aquestes línies, publicades el 25 de setembre de 2015, Parvati Nair reflexiona de nou sobre la crisi humanitària migratòria que s’està vivint arreu del món. Assegura que la fortificació de fronteres està forçant a aquells que no compleixen els requisits per a la migració legal a viatjar per rutes arriscades i a convertir-se en víctimes de les màfies dedicades al tràfic de persones.

Davant d’aquesta situació, Nair troba necessari un canvi de prisma pel que respecta a la immigració en tots els nivells: des de la política als mass media, passant pel pensament de cadascú de nosaltres. S’ha de deixar de veure els immigrants com un problema, valorar que poden donar-nos riquesa cultural i econòmica, donar respostes proactives i obrir canals de migració legals i segurs, que protegirien els desplaçats de les rutes il·lícites i convertiria el paper de les màfies en redundant. S’ha de revisar el concepte de fronteres per tal que la circulació de persones sigui digna, humana i segura.

En definitiva, considera necessari un replantejament pel que respecta al desenvolupament, no només pel que fa a la circulació de mercaderies, capitals i serveis, sinó també de persones, i es pregunta si dins les Sustainable Development Goals de les Nacions Unides, marcades pel 2030, caldria un punt dedicat exclusivament a aquest drama humanitari.