Ahir vam cloure el cicle dedicat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (UB), que vam iniciar el passat 17 de novembre amb una taula rodona dedicada a l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta darrera jornada –celebrada el 29 de novembre– la protagonista ha sigut l’energia i fenòmens tan alarmants com el de la pobresa energètica.

El debat ha estat moderat pel Dr. Gaspar Coll, Comissionat per al Parc i l'impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, i ha comptat amb la participació de:

• Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
• Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
• Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
• Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

La primera en prendre la paraula ha sigut la Mercè Rius, que ens ha parlat de la importància de la prevenció per tal d’arribar a casos de pobresa energètica. Ha posat especial èmfasi en les mesures que s’haurien de prendre per mitigar el canvi climàtic, que agreugen el fenomen de la pobresa energètica degut als climes més extrems que patim arreu del món. Quan parlem de pobresa energètica acostumem a pensar en el fred, però Mercè Rius ens ha recordat que la calor també és causant de moltes morts quan no estem preparats per afrontar-la. En definitiva, parlar de pobresa energètica implica parlar de consum, de tipus d’habitatge i la seva rehabilitació, de formació de persones... Considera especialment necessari un canvi de model energètic i, sobretot, regular-lo, ja que l’energia al nostre país és molt més cara que a d’altres països europeus.

Seguidament en Joan Herrera ens ha facilitat una sèrie de xifres que posen de manifest la magnitud del problema que afrontem i, sobretot, les estafes i males pràctiques que duen a terme les empreses subministradores que ens han conduït irremeiablement a aquesta situació. Posteriorment, ha enumerat  una sèrie de propostes que es podrien emprendre per tal de canviar el model energètic, per a fer-lo més just per a tothom, com vindrien a ser l’autoconsum o la promoció i l'ús d’energies renovables.

En Pep Salas, al seu torn, ha fet un repàs de gran quantitat de models energètics europeus molt més eficients i justos que el nostre, deixant clar que seria totalment viable garantir un subministrament mínim a tot ciutadà en situació de risc. Ens ha recordat, també, una qüestió relativa al llenguatge que, si bé sabem, sovint oblidem: quan parlem d’eradicar la pobresa energètica, no estem parlant de caritat, estem parlant de corresponsabilitat.  I com mitigar-la? Promovent mesures d’eficiència energètica com reduir costos, per exemple.

L’Oriol Illa ha compartit dades esfereïdores que evidencien com les desigualtats augmenten any rere any i assegura que totes les mesures que s’han pres fins ara en relació a la pobresa energètica –per motius d’urgència– no han sigut més que pedaços que no han aportat una solució real. Ara és el moment de pensar-hi bé, acceptar responsabilitats i preguntar-nos com canviar el model energètic ja que –dada que fa pensar– a Catalunya no hi ha cap tall d’aigua tot i els nombrosos casos de talls de subministrament d’electricitat i gas.               

Concloent, trobem diversos denominadors comuns que els quatre ponents comparteixen, com la necessitat d’un canvi de model energètic o la consideració que el fenomen de la pobresa energètica no és aïllat sinó que ve lligat a d’altres com el canvi climàtic, les vivendes en mal estat i/o energèticament ineficients, les estafes dutes a terme per les empreses subministradores... En definitiva, ens trobem davant d’una situació de la qual tots ens hem de responsabilitzar i que, per tant, també tots podem contribuir a canviar.