Dra. Marta Rovira i Martínez

La Dra. Marta Rovira i Martínez ens ha presentat l’estudi que ha fet amb Enric Saurí Saula sobre la relació entre l’associacionisme cultural i la integració de nouvinguts a Catalunya.

El folklore i el simbolisme catalans han estat institucionalitzats, a diferència dels d’altres països, en el transcurs de la història. Tot i això, en manquen estudis, com seria l’anàlisi de la incorporació de les dones en les tradicions culturals, el pas de ser un fenomen de la classe obrera a ser-ho de la classe mitjana o el canvi que ha experimentat des de que es sostenia en els oficis fins al present, que es sosté en el voluntariat. Els estudis, a més, presenten grans divergències. Per exemple, pel que respecta a la població catalana que està immersa en l’associacionisme cultural, algunes fonts parlen del 30% mentre que d’altres ho fan d’un 7%. També manca l’estudi sobre la inversió que fa cada municipi en cultura i la relació d’aquesta dada amb l’associacionisme i la integració dels nouvinguts.

Amb la seva investigació, Rovira analitza tres casos –els castellers, els diables i les corals– arribant a la conclusió que la incorporació de nouvinguts depèn de diversos factors: la proximitat cultural de la tradició, l’estatus social, la grandària de l’entitat, la sensibilització interna en termes d’integració de cada organització, etc., amb l’excepció lògica de les associacions creades específicament per a la incorporació dels immigrants. Destaca, però, que en general trobem certes limitacions i/o dificultats en la relació entre l’associacionisme cultural català i la integració:

• La imatge excessivament polititzada de la cultura popular
• La inexistència de polítiques culturals de gran abast que facilitin la incorporació a la cultura popular
• El context de vida dels nouvinguts, pels quals les necessitats bàsiques sempre passaran per davant de la incorporació a les entitats
• La distància cultural entre autòctons i nouvinguts

Finalment, Rovira planteja una sèrie de reptes i propostes per tal de fomentar la integració a través de l’associacionisme cultural, els quals impliquen l’acció de les associacions, dels agents de territori i polítiques municipals. 

Vegeu aquí la presentació.