Dr. Xavier Diez Rodríguez

El Dr. Xavier Diez Rodríguez ha compartit en la jornada del GRENPoC el seu interès per dur a terme una necessària relectura d’un personatge que ha sigut deliberadament ignorat: Salvador Seguí, conegut com el Noi del Sucre. Considera que només se n’ha observat la seva vessant més activa, deixant de banda la seva faceta de pensador; en altres paraules, l’home d’acció ha eclipsat a l’home de reflexió. Tanmateix, en la seva curta vida – doncs va morir assassinat amb tan sols 36 anys– Seguí  va ser empresonat disset vegades, sent la pena més llarga de cinc anys. És en aquests períodes d’empresonament que Salvador Seguí es converteix en un home de reflexió.

Hi ha una sèrie de motius/dificultats/prejudicis que han fet que no se n’hagi fet una biografia intel·lectual: com la seva procedència obrera, la seva breu escolarització, el seu aprenentatge autodidacta o el fet que no tingués una faceta com a escriptor. En efecte, Salvador Seguí no escrivia llibres, sinó que publicava articles i feia conferències.

Pel que fa al seu pensament, advocava per un sindicat integrador que, en comptes dels partits polítics, organitzés i formés la societat creant una mena de contra Estat. L’estructura estatal que desitjava era vertical de baix cap a dalt.

En referència al seu catalanisme, el discurs que va fer com a secretari general de la CNT a l’Ateneo de Madrid, l’any 1919, ha originat interpretacions oposades, doncs el que realment el preocupava era el benestar de la classe obrera i la lluita contra el capitalisme, en un moment en que el catalanisme, en la seva opinió, estava mogut per interessos capitalistes sense ideologia. El que sí ens queda clar del seu pensament és que considera que Espanya és un imperi, no una nació: un conjunt de pobles diferents que s’han d’entendre entre ells.