L’exili i el desenvolupament de la identitat nacional basca. El nacionalisme basc a la frontera
Sra. Aurora Madaula
La Sra. Aurora Madaula ha fet un recorregut en la jornada del GRENPoC per les diferents facetes dels Pirineus com a frontera a l’interior del País Basc i el que ha representat per a aquest poble durant el segle XX, així com la seva relació amb la identitat nacional basca.
Madaula comença la seva exposició destacant que, en l’imaginari simbòlic basc, els Pirineus són una falsa frontera. Pel nacionalisme basc, aquesta serralada està integrada en el seu territori i no representa pas una frontera entre les 7 províncies. Seguint la línia del que deia Greenfeld l’any 1993, el concepte geogràfic és un procés secundari després de la identificació del grup com a nació.
En èpoques de conflicte, però, els Pirineus han representat una frontera refugi, per exemple durant la Guerra Civil. L’exili que significava creuar les muntanyes pirenaiques podia marcar la diferència entre viure o morir. No obstant, va acabar esdevenint una frontera presó i molts bascos van acabar en camps de concentració com el d’Argèles-sur-mer o el de Gurs, on va ser deportada, entre molts d’altres, la il·lustre Hannah Arendt.
La frontera també ha representat un refugi de llibertat, creuar-la era el camí a la democràcia. Aquest exili intel·lectual, conclou Madaula, tampoc va esdevenir una frontera per la identitat basca, com mostra el cas de Radio Euskadi Iparralde, que va seguir emetent des de Veneçuela, o l’existència de delegacions del govern basc a ciutats com París, Bordeus o Baiona.
Vegeu aquí la presentació.