Activitats 2013
Nous escenaris polítics i econòmics per a la indústria catalana
Seminari
La Càtedra Josep Termes i l’Institut Sallarès i Pla (ISP) han organitzat el dia 29 d’abril de 2013, a Sabadell, el seminari Nous escenaris polítics i econòmics per a la indústria catalana.
En la jornada s’han posat sobre la taula preguntes com quin és l’estat actual de la indústria catalana i quins els reptes i oportunitats que podrien sorgir d’una eventual independència de Catalunya, entre d’altres.
Els responsables de contextualitzar el seminari han sigut els representants de les entitats convocants: el Dr. Agustí Colomines, director de la Càtedra, i el Sr. Blai Costa, president de l’ISP.
L’acte ha comptat amb la participació d’experts en la matèria:
- Sr. Joan Majó, Alcalde de Mataró (1979-82), diputat del Congrés de Diputats durant la III Legislatura, Ministre d'Indústria i Energia (1985-86), director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (2004-08).
- Sr. Antoni Garrell, membre fundador del Cercle per al coneixement, director general de la Fundació FUNDIT.
- Sra. Mar Jiménez Carreté, economista i periodista, cap del gabinet del Departament de Territori i Sostenibilitat.
- Dr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
- Dr. Jaume Ventura, professor afiliat a la Barcelona Graduate School of Economics.
- Dr. Xavier Cuadras, professor del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra.
- Dra. Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.
- Dr. Ramon Tremosa, eurodiputat al Parlament Europeu i professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.
- Sr. Josep Bombardó, president de la Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell.
Homenatge
El 10 de juny de 2013, a cinc dies del centenari del seu naixement, s’ha homenatjat la figura de Josep Solé i Barberà (1913-1988). L’acte s’ha dut a terme al Palau de la Generalitat i hi han participat tots els partits polítics excepte PP i Ciutadans.
Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, li ha dedicat unes paraules on ha subratllat que “la vida de Josep Solé i Barberà podia semblar tràgica. Va ser condemnat a mort dues vegades en una vida: pels republicans –durant la guerra– i pels franquistes.” En efecte, va ser condemnat a mort pels republicans durant la Guerra Civil per no presentar-se a files a temps durant un permís, pena que se li va commutar per la de presó. Posteriorment, en la postguerra, també el van condemnar a mort els franquistes degut al seu activisme comunista, pena que aquest cop va ser commutada per presó i desterrament. Finalment va tornar a Catalunya l’any 1950 i es va dedicar a l’advocacia defenent, davant dels tribunals franquistes, a lluitadors contraris al règim de totes les ideologies.
De la mateixa manera, polítics de les més diverses ideologies consideren que estan en deute amb ell, com Miquel Roca, Joan Herrera, Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i David Fernàndez.
Seguint aquest enllaç, podeu veure el text commemoratiu d'Agustí Colomines, un vídeo d’homenatge a Solé i Barberà i la gravació de l’acte.
Memòria i política
L’11 d’octubre de 2013 s’ha celebrat a la Fatarella el II Seminari Josep Termes, enguany amb el nom de Memòria i Política. L’acte ha estat organitzat per l’Ajuntament de la Fatarella i la Càtedra Josep Termes, amb el suport d’entitats com el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), el COMEBE, l’Òmnium de les Terres de l’Ebre o l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
El seminari ha comptat amb la participació del Sr. Jesús Ruana, el Dr. David Tormo, el Sr. Xavier Garcia Pujades, el Sr. Francesc-Marc Álvaro i el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra.
En la jornada s’han posat de relleu les contradiccions que sorgeixen del propi concepte de memòria històrica, sovint, a més, interpretada de forma reduccionista, en el cas català essent restringida al període de la Guerra Civil. També s’ha destacat que és clau qui fa la memòria, qui la paga i sobre quin període; en altres paraules, s’ha remarcat que freqüentment la memòria històrica es crea de forma esbiaixada des dels partits polítics, rellegint el passat d’acord als interessos del present. Algun dels ponents fins i tot ha negat l’existència de la memòria col·lectiva, convertint-se, aleshores, la pretensió de legislar-la en una aberració política; en canvi, el mateix conferenciant considera necessari afavorir el coneixement crític de la història.
En definitiva, s’ha emfatitzat que, a Catalunya, la necessitat per part dels partits de legislar la memòria històrica és el resultat d'una batalla ideològica que ha acabat reduint la memòria col·lectiva a una disputa partidista.
