Activitats 2015
Intel·lectuals i polítics catalans recuperats de l’oblit
Durant l'hivern de 2015 s'ha continuat el cicle de conferències Els invisibles, iniciat a la tardor de 2014. En aquestes ponències han sigut retratades tant l’obra com la personalitat de diversos intel·lectuals i polítics catalans que han contribuït a la configuració moderna del país i que, per un motiu o un altre, són poc recordats en l’actualitat.
El cicle ha sigut dirigit pel Dr. Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i la Dra. Mercè Morales Montoya de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Les jornades s’han celebrat setmanalment a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya i han sigut organitzades per la Càtedra, el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Generalitat de Catalunya dins del marc d’actes en commemoració del Tricentenari (1714-2014).
Les conferències han sigut conduïdes per coneixedors del panorama històric i cultural de Catalunya. En el transcurs d'aquest primer trimestre de 2015, les figures homenatjades han estat:
- Antoni Andreu i Abelló, un home de Front Nacional de Catalunya (a càrrec de Fermí Rubiralta, historiador, Departament d’Educació del Govern Basc).
- Josep Badia i Torras, carlisme, socialisme i cristianisme (a càrrec de Lluís Duran, Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
- Josep M. Espanya i Sirat, un polític aranès conseller en temps difícils (a càrrec d’Antonieta Jarné, professora de la Universitat de Lleida).
- Ferran Cuito, enginyer i polític (a càrrec d’Amadeu Cuito, advocat i economista).
- Joan Tauler i Palomeras, al costat de Lluís Companys (a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona).
- Antoni Sesé Artaso, de la CNT al comunisme (a càrrec de José Luis Martín Ramos, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona).
- Josep Pijoan i Soteras, al servei de la primera institucionalització cultural (a càrrec d’Imma Socias, professora de la Universitat de Barcelona).
- Miquel Vidal i Guardiola, economista al servei d’un projecte polític (a càrrec de Mercè Morales, col·laboradora del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).
- Miquel Santaló i Parvorell, republicanisme i pedagogia (a càrrec de Salomó Marquès, catedràtic de la Universitat de Girona).
- Eladi Homs i Oller, pedagogia en el Noucentisme (a càrrec de Francesc Homs i Ferret, economista).
- Fernando Tarrida del Mármol, anarquisme i cosmopolitisme a finals del segle XIX (a càrrec de Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona).
- Simó Piera i Pagès, experiència d’obrerisme català (a càrrec de Joaquim Ferrer, historiador).
Homenatge a Marc Taxonera i Pere Carbonell
El 3 de març de 2015 s’ha celebrat un homenatge al pare Marc Taxonera (1919 – 2014) i Pere Carbonell (1916 – 2014) a l’Auditori del Museu d'Història de Catalunya, ambdós finats al desembre de 2014.
Creu de Sant Jordi l’any 2000, el pare Marc Taxonera va ser testimoni de moltes de les fites de la història recent del nostre país i de l’Església catalana. Entre les seves tasques destaca la de director de la Biblioteca del Monestir, impulsor del Museu de Montserrat, del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans i membre de Justícia i Pau a la Diòcesi de Barcelona. També s’encarregà de les gestions per a crear el Centre d’Estudis Catalans a la Universitat de la Soborna-París IV i va formar part del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana com també dels fundadors de l’Associació d’Arxivers de Catalunya.
Creu de Sant Jordi 2012, Pere Carbonell va estudiar a l’Escola Normal de la Generalitat i es va vincular a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Durant la Guerra Civil va ingressar a l’Escola Popular de Guerra, lluità en l’Arma d’Artilleria i assolí el grau de capità de l’exèrcit republicà. Va ser internat en camps de concentració francesos i en presons espanyoles. S’integrà a la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya. Professionalment es dedicà a la direcció comercial. Va ser director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya.
El doble homenatge s’ha dut a terme sota l’organització del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, la Societat Catalana d’Estudis Històrics i la Generalitat de Catalunya i ha consistit en dues conferències:
- Pere Carbonell, l’exemple d’una generació escindida (a càrrec d'Agustí Colomines i Companys, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes).
- Marc Taxonera: monjo, Església, cultura i país (a càrrec de Jordi López Camps).
Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat
Seminari sobre la Mancomunitat
Els dies 9 i 10 de març de 2015 s’ha celebrat un seminari sobre la Mancomunitat a la Sala Albert Calsamiglia, del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i a la Biblioteca Pública Arús, en motiu del centenari de l’establiment de la citada institució.
Ha estat organitzat pel GRENS (Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies) de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra i ha rebut el nom de Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat.
A l’acte hi han participat dos membres del GRENPoC (Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals), coautors del llibre Pàtria i Progrés. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1924 (Ed. Comanegra):
- La Mancomunitat, entre el centralisme estatista i l’autonomisme catalanista (a càrrec d'Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes).
- La política cultural de la Mancomunitat en la construcció de la cultura nacional catalana (a càrrec d'Aurora Madaula).
Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme, Teresa Abelló, Agustí Colomines (eds.)
Presentació de llibre a La Fatarella
El 20 de març de 2015 s’ha presentat al Casal de la Vila de la Fatarella el llibre Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme, Teresa Abelló, Agustí Colomines (eds.), publicat per l’Editorial Afers.
A l’acte hi ha participat Agustí Pons (escriptor i periodista), Teresa Abelló (editora i professora de la UB), Agustí Colomines (editor i professor de la UB) i Jesús Ruana, alcalde de la Fatarella.
L’obra presentada consisteix en una miscel·lània d’homenatge on diversos especialistes i coneixedors aprofundeixen en temes com el catalanisme, l’obrerisme i el civisme des dels valors i l’òptica del professor Josep Termes, historiador especialitzat en el moviment obrer català del segle XIX i XX, home compromès i de gran vàlua però, tanmateix, no prou reconegut.
Ferran Mascarell (Conseller de Cultura) és l’encarregat de la presentació de l’obra. Jordi Casassas (UB), Santiago Izquierdo (UPF) i Lluís Duran (CHCC) tracten de la perspectiva de Josep Termes sobre el catalanisme. Del seu interès per l’obrerisme se n’ocupen Teresa Abelló (UB), Pere Gabriel (UAB), Manel Lladonosa (UdL) i Francesc Bonamusa (UAB). Per finalitzar el volum, l’interès pel civisme de l’historiador català es abordat per Agustí Colomines (UB), Francesc Roca (UB) i Josep M. Solé (UAB).
Són partícips de la publicació la Càtedra Josep Termes, l’Editorial Afers, l’Ajuntament de la Fatarella i el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE).
Baltic states and Russian speaking minorities: is there any potential risk of Ukrainisation?
Taula rodona
El 26 de març de 2015 s’ha dut a terme una taula rodona organitzada per la Càtedra Josep Termes i el CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs).
Amb el títol de Baltic states and Russian speaking minorities: is there any potential risk of Ukrainisation?, s’ha debatut la situació actual de les minories russòfones als països Bàltics, les perspectives d’aquests estats en llur relació amb Rússia i els riscos d’una possible ucraïnització d’algun d’aquests estats membres de la UE i de l’OTAN. Aquest interès ve motivat per l’escalada del conflicte bèl·lic a Ucraïna i les evidències d’una creixent intervenció militar russa, fets que plantegen un escenari excepcionalment complex tant per les Repúbliques Bàltiques com per l’ordre de seguretat europeu.
L’acte ha comptat amb la presència de Saulius Kaubrys, Professor Associat d’Història de la Universitat de Vilnius (Lituània). També hi han participat:
- Dr. Agustí Colomines, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i director acadèmic de la Càtedra.
- Dr. Jordi Bacaria, catedràtic d’Economia Aplicada a la UAB i director del CIDOB.
- Sr. Nicolás de Pedro, investigador principal del CIDOB especialista en l’espai post-soviètic i Índia.
- Sr. Marc Gafarot, coordinador de l’àrea de processos internacionals de secessió i de cooperació al desenvolupament al CIDOB.
Debat
El 13 d’abril de 2015 s’ha dut a terme un debat al Col·legi de Periodistes de Catalunya al voltant de la Història del Genocidi Armeni amb motiu del Centenari dels lamentables fets ocorreguts l’any 1915.
L’acte ha sigut moderat pel Sr. Llibert Ferri, periodista que va ser enviat especial de TV3 durant 20 anys (1987-2007) a Europa central i oriental i a l’antiga Unió Soviètica. Els ponents han sigut el Dr. Agustí Colomines, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, i el Sr. Armen Gabriel Sirouyan, membre de l’Associació Cultural Armènia de Barcelona i especialista en la història del genocidi del poble armeni en mans de l’imperi otomà, qui ha explicat els actes programats amb motiu del centenari.
Nacionalisme: Diversitat i Seguretat
Congrés
En el transcurs dels dies 21, 22 i 23 d’abril de 2015 s’ha celebrat a la London School of Economics el 25è congrés de l’ASEN (Associació per l’Estudi de l’Etnicitat i el Nacionalisme). Sota el títol de Nationalism: Diversity and Security, s’ha examinat com les amenaces internes i externes estan cada cop més connectades i com està canviant la naturalesa de la seguretat nacional així com la diversitat en els estats nació.
Entre d’altres, hi ha participat els següents oradors: Chetan Bhatt, Daphne Halikiopolou, Christopher Hill, Eric Kaufmann, Joep Leerssen, Iver Neumann, Liliana Riga, Sofia Vasilopoulou i Catherine Wihtol de Wenden
Paral·lelament , s’ha celebrat el 20è aniversari de la revista de l’ASEN Nations and Nationalism amb una taula rodona amb el nom de Why has nationalisme not run its course? on s’ha abordat la importància que té el nacionalisme com a força política i cultural en el món actual. L’esdeveniment ha comptat amb Geoffrey Hosking , Thomas Hylland Eriksen i Stein Tønnesson com a ponents i amb la participació, al debat, d’un grup nombrós d’especialistes en la matèria del nacionalisme, com és el cas del Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes i membre de l’International Advisory Board de la revista.
Presentació de llibre
El dia 29 d’abril de 2015 s’ha presentat, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi "Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)", obra que recull les aportacions de les ponències que es van dur a terme en el simposi que commemorava els tres-cents aniversari de la caiguda de Barcelona en mans de Felip V. En aquest, s’hi va analitzar des d’una mirada històrica la influència de l’acció política de l’Estat espanyol en relació a Catalunya, una acció massa sovint de caràcter repressiu, i va comptar amb la participació d’especialistes de diverses disciplines: historiadors, economistes, juristes, sociòlegs, lingüistes... Entre d’altres destaca la participació de Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch.
En la presentació del llibre hi ha intervingut el director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, Agustí Colomines, el periodista Manuel Cuyàs i el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans, Jaume Sobrequés.
Detecció de les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat de Barcelona
Presentació estudi
El dia 30 d’abril de 2015 s’ha celebrat al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona una reunió a porta tancada per presentar els resultats de l’estudi Detecció de les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat de Barcelona, encarregat per la Regidoria de Dona i Drets Civils a la Càtedra Josep Termes.
A l’acte hi han assistit les persones expertes i les dones emprenedores que han col·laborat en la recerca a través d’una sèrie d’entrevistes on han exposat les principals dificultats a què s’enfronten les dones emprenedores a l’hora d’iniciar i tirar endavant un projecte així com les mesures que consideren que podria dur a terme l’Ajuntament per seguir facilitant i promovent l’emprenedoria femenina.
Han participat com a ponents Francina Vila –Regidora de Dona i Drets Civils–, Agustí Colomines –director acadèmic de la Càtedra– i Manel Bardàvio, responsable del desenvolupament de l’estudi.
Els assistents a l’acte han manifestat la seva visió de l’estat de l’emprenedoria femenina a Barcelona així com les principals preocupacions al respecte.
Homenatge a Josep Termes a l’Ateneu Barcelonès
Conferència de Josep Fontana
El 28 de maig de 2015 s’ha dut a terme a l’Ateneu Barcelonès un acte d’homenatge a Josep Termes, historiador especialitzat en el moviment obrer català dels segles XIX i XX, home compromès amb el seu temps i la seva tasca però no prou reconegut.
La conferència ha sigut a càrrec de Josep Fontana, catedràtic emèrit de la UPF i amic de Termes, qui ha explicat vivències compartides amb l’homenatjat entremesclades amb els episodis històrics que van protagonitzar aquells anys.
A l’acte també hi han participat Jordi Casassas (catedràtic de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès), Teresa Abelló (professora de la UB) i Agustí Colomines (professor de la UB i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes).
L’ocasió ha servit per reclamar la necessitat de compilar els treballs de Josep Termes i per a presentar el llibre Josep Termes. Catalanisme, Obrerisme i Civisme (Teresa Abelló, Agustí Colomines Eds.), volum miscel·lani on diversos experts s’aproximen al catalanisme, l’obrerisme i el civisme des de la perspectiva de l’historiador homenatjat.
La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d'asil i l'acollida
Taula rodona
El passat 22 de setembre es va celebrar al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials una taula rodona amb el títol de “La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d’asil i l’acollida”.
Aquest acte, organitzat per la Càtedra UB Josep Termes, la Fundació Solidaritat UB i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, va ser el primer d’una sèrie de debats –que es duran a terme a Can Jaumandreu– on s’analitzaran diversos temes d’actualitat des de la perspectiva acadèmica.
La jornada va comptar amb la participació de ponents procedents de diversos àmbits que van deixar clara la seva visió de la crisi que està vivint Europa d’una forma amena però contundent. Simultàniament, van intentar resoldre els nombrosos dubtes que planen en relació a aquest assumpte i com s’haurien de resoldre, convertint-se la suma de les seves veus en un anàlisi transversal de la situació:
- Eduard Sagarra Trias, professor de Dret Internacional Públic a la UB i ESADE i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE)
- Àngel Miret i Serra, coordinador de la Generalitat per a l’acollida dels refugiats a Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF
- Francesc Mateu, director de a Catalunya d’Oxfam Intermón i membre de Stop Mare Mortum
- Maria-Alba Gilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio
Gaspar Coll, professor d’Història de l’Art a la UB i Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials, va ser l’encarregat de moderar la taula rodona.
De les principals idees extretes de les conferències i el posterior debat destaquen, a un nivell governamental, el desconcert de l’Estat espanyol que no sap com respondre a aquesta situació i la falta de competències de la Generalitat en qüestió d’asil. No obstant, el govern de Catalunya sí que té competències en tenir cura de les persones, així que ja està preparant –junt amb diverses entitats socials– mesures per fer front a l’arribada de refugiats, com ara la creació d’un banc de recursos. A Europa, observem una avara tendència a veure els refugiats com a mercaderies de les que treure profit, de tal manera que alguns països com Alemanya sembla que disfressin de solidaritat la intenció de triar els “millors refugiats”. Ressalta l’acord dels ponents en què és necessari arreglar el problema, no tan sols els símptomes, i que cal lluitar perquè aquestes persones no es vegin obligades a fugir dels seus països degut a les dictadures o el gihadisme. En l’esfera de la legislació, es va assenyalar la necessitat de conèixer bé els drets dels refugiats.
En un nivell d’anàlisi més humanitari, un dels punts més destacables del debat ha sigut que el problema de la gent que es veu forçada a marxar dels seus estats no és nou ni està focalitzat únicament en Síria, sinó que fa temps que xifres exorbitants de persones de diverses procedències es veuen obligades a marxar dels seus països d’origen. Tanmateix, aquest cop ens estem identificant més amb elles pel seu nivell social i cultural, més similar al nostre. Aquesta empatia que ens desperten és evidentment positiva, però també ens fa córrer el perill que aquesta onada solidària sigui passatgera o que acabem concebent refugiats de primera i de segona, cosa que és imprescindible que evitem. S’ha remarcat que, al marge de les denominacions (refugiats, immigrants, manters...), estem parlant de persones, i que el fet d’ajudar-les no ha de ser vist com generositat, sinó com justícia. Tota persona té dret a recuperar la seva dignitat i nosaltres, des d’Europa, hem de fer tot el possible per ajudar-la a fer-ho. Des de la perspectiva de les ONG, l’acció dels governs per gestionar aquesta crisi ha sigut vague fins que s’han vist pressionats a reaccionar degut a la pressió ciutadana. Tot i això, irònicament, cap partit polític ha proposat mesures per donar resposta a aquest assumpte en el seu programa per a les eleccions del 27S.
Per últim, des de la perspectiva de la comunicació s’ha destacat la participació dels mass media a l’hora de donar cobertura a aquesta crisi, on inevitablement ha sorgit la polèmica difusió de la imatge del cos del petit Aylan Kurdi inert a la platja o les reprovables accions de la “periodista” hongaresa Petra Laszlo colpejant i fent la traveta als refugiats mentre fugien del cordó policial. També s’ha emfatitzat la influència de les xarxes socials, que han contribuït a la conscienciació de la població envers aquest problema.
Finalment, sigui quin sigui el punt de vista des del que s’hagi analitzat la situació, la conclusió compartida dels ponents i participants de la taula rodona ha sigut que aquesta crisi dels refugiats és una oportunitat perquè la Unió Europea canviï coses que, fins ara, no ha sabut gestionar d’una manera correcta. D’aquesta forma es podrà, almenys, aconseguir algun resultat positiu d’aquest assumpte marcat pel dramatisme.
Al debat, que va ser un èxit tant per la qualitat dels continguts com pel nivell de participació, també hi van assistir i intervenir membres de les diverses entitats col·laboradores: l’Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, la Fundació ACSAR, la plataforma Stop Mare Mortum, el CIEMEN, l’Observatori de l’Estudiant, el Servei d’Atenció a l’Estudiant, el Comitè Català de l’ACNUR i IGMAN.
Feu clic aquí per veure el vídeo-resum de l'acte i aquí per accedir a la versió íntegra.
Llibertat i seguretat, el millor binomi
El dia 16 de desembre s’ha inaugurat el cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, amb la taula rodona Llibertat i seguretat, el millor binomi.
Els ponents han sigut Jordi Armadans (politòleg i director de FundiPau), Albert Batlle (director general de la Policia), Jofre Montoto (analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme) i Eduard Sallent (cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació). El debat ha sigut dirigit per Gaspar Coll, professor d’història de l’art a la UB i comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials.
Albert Batlle ha remarcat que ens trobem davant d’una forma de terrorisme diferent a les que hem conegut fins ara, situant-nos això en un escenari confús on correm el risc de perdre llibertats.
Jofre Montoto, al seu torn, ha reflexionat sobre com el terrorisme gihadista ha fet que la relació entre llibertat i seguretat sigui cada cop més tensa. Partint de la base que cada persona –sovint depenent de l'edat– dóna un valor diferent a la llibertat i a la seguretat, considera que el principal repte al que ens encarem és el d’aconseguir que el gihadisme no trenqui la cohesió social i no fracturi el binomi llibertat/seguretat.
Jordi Armadans ens ha recordat que la població musulmana és la que ha perdut més vides a causa del terrorisme gihadista i que les morts d’europeus, tot i tocar-nos més de prop, són molt més excepcionals. Assenyala que hem de tenir molta cura que les mesures de seguretat desplegades arrel dels últims successos no malmetin els espais de llibertat. Per últim, ens invita a qüestionar-nos per què el terrorisme gihadista ha augmentat tant els últims 15 anys i si les respostes militars i de seguretat no fan més que reforçar-lo.
Eduard Sallent, per acabar, afirma que, tant des dels mitjans de comunicació com des de les forces de seguretat, cal informar a la ciutadania però sense alarmar-la. Ha remarcat, també, la gran importància de fomentar la cohesió social sense estigmatitzar.
Aquí podeu veure el vídeo complet i un resum de la jornada.
Les properes taules rodones d’aquest cicle estaran dedicades a analitzar el tema des del punt de vista de la religió (20 de gener, La religió i els límits de la identitat) i l’educació (10 de febrer, L’educació com a forma de prevenir l’extremisme). Us animem a assistir-hi.
Podeu trobar tota la informació al programa del cicle i confirmar la vostra assistència a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).
