Activitats 2016
“L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana”
Ahir vam cloure el cicle dedicat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (UB), que vam iniciar el passat 17 de novembre amb una taula rodona dedicada a l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta darrera jornada –celebrada el 29 de novembre– la protagonista ha sigut l’energia i fenòmens tan alarmants com el de la pobresa energètica.
El debat ha estat moderat pel Dr. Gaspar Coll, Comissionat per al Parc i l'impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, i ha comptat amb la participació de:
- Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
- Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
- Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
- Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat
La primera en prendre la paraula ha sigut la Mercè Rius, que ens ha parlat de la importància de la prevenció per tal d’arribar a casos de pobresa energètica. Ha posat especial èmfasi en les mesures que s’haurien de prendre per mitigar el canvi climàtic, que agreugen el fenomen de la pobresa energètica degut als climes més extrems que patim arreu del món. Quan parlem de pobresa energètica acostumem a pensar en el fred, però Mercè Rius ens ha recordat que la calor també és causant de moltes morts quan no estem preparats per afrontar-la. En definitiva, parlar de pobresa energètica implica parlar de consum, de tipus d’habitatge i la seva rehabilitació, de formació de persones... Considera especialment necessari un canvi de model energètic i, sobretot, regular-lo, ja que l’energia al nostre país és molt més cara que a d’altres països europeus.
Seguidament en Joan Herrera ens ha facilitat una sèrie de xifres que posen de manifest la magnitud del problema que afrontem i, sobretot, les estafes i males pràctiques que duen a terme les empreses subministradores que ens han conduït irremeiablement a aquesta situació. Posteriorment, ha enumerat una sèrie de propostes que es podrien emprendre per tal de canviar el model energètic, per a fer-lo més just per a tothom, com vindrien a ser l’autoconsum o la promoció i l'ús d’energies renovables.
En Pep Salas, al seu torn, ha fet un repàs de gran quantitat de models energètics europeus molt més eficients i justos que el nostre, deixant clar que seria totalment viable garantir un subministrament mínim a tot ciutadà en situació de risc. Ens ha recordat, també, una qüestió relativa al llenguatge que, si bé sabem, sovint oblidem: quan parlem d’eradicar la pobresa energètica, no estem parlant de caritat, estem parlant de corresponsabilitat. I com mitigar-la? Promovent mesures d’eficiència energètica com reduir costos, per exemple.
L’Oriol Illa ha compartit dades esfereïdores que evidencien com les desigualtats augmenten any rere any i assegura que totes les mesures que s’han pres fins ara en relació a la pobresa energètica –per motius d’urgència– no han sigut més que pedaços que no han aportat una solució real. Ara és el moment de pensar-hi bé, acceptar responsabilitats i preguntar-nos com canviar el model energètic ja que –dada que fa pensar– a Catalunya no hi ha cap tall d’aigua tot i els nombrosos casos de talls de subministrament d’electricitat i gas.
Concloent, trobem diversos denominadors comuns que els quatre ponents comparteixen, com la necessitat d’un canvi de model energètic o la consideració que el fenomen de la pobresa energètica no és aïllat sinó que ve lligat a d’altres com el canvi climàtic, les vivendes en mal estat i/o energèticament ineficients, les estafes dutes a terme per les empreses subministradores... En definitiva, ens trobem davant d’una situació de la qual tots ens hem de responsabilitzar i que, per tant, també tots podem contribuir a canviar.
Aquest darrer 17 de novembre hem celebrat la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: la formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”, organitzada per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB.
Ha comptat amb la participació de:
- Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
- Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
- Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB
Arnau Queralt ha sigut el primer en agafar la paraula i ens ha ubicat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ha afirmat, també, que tots els països han de dur a terme una tasca de reflexió i autoanàlisi per tal d’avaluar on estan fallant per al compliment d’aquests objectius. De fet, ha comentat que a Catalunya els temes ambientals estan al centre de l'agenda política.
Josep Maria Planas, al seu torn, ens ha recordat que els resultats del compliment dels ODS requereixen d’un temps, no els podem esperar de forma immediata, i a la vegada subratlla que per a avançar en aquesta direcció és molt important tant la participació ciutadana com la de les universitats i els professionals que hi treballen.
Finalment, Maria Àngels Alió ens ha parlat de la transformació cultural que hem viscut darrerament on els temes mediambientals han guanyat molta importància. Actualment, la societat catalana és molt més sensible amb el medi ambient. També, d’acord amb Josep Maria Planas, ha remarcat la importància de la participació ciutadana; tot i que no es tracti d’un procés senzill, és necessari i ha de servir per apoderar la ciutadania.
La jornada ha estat d’allò més interessant.
Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que properament –en el marc del mateix cicle– dedicarem una altra taula rodona a la pobresa energètica. Us deixem aquí la informació.
Víctor Alba, el cronista revoltat
Aquest darrer 27 d’octubre hem commemorat al Museu d'Història de Catalunya el centenari del naixement de Pere Pagès, més conegut pel pseudònim de Víctor Alba, dedicant-li una jornada de diverses conferències i diàlegs a càrrec de persones que o bé el van conèixer o admiren el seu llegat ja sigui com a escriptor, periodista, militant, familiar o amic. És indubtable que Víctor Alba es una figura clau en la història recent del nostre país i, no obstant, no prou reconeguda.
L’acte ha començat amb les paraules del conseller de Cultura, Hble. Sr. Santi Vila, i el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra UB Josep Termes. Tot seguit, ens hem endinsat en la seva faceta com a militant polític a través de les paraules d’Antonio Baños (periodista) i el Sr. Lluís Juste de Nin (dissenyador i autor de novel·la gràfica). Hem hagut d’excusar l’absència del Dr. Pelai Pagès, qui, no obstant, ens ha obsequiat amb el text que tenia preparat per l’ocasió, el qual ha sigut llegit pel Dr. Agustí Colomines.
La segona taula rodona ha aprofundit en la figura de Víctor Alba com a periodista i escriptor, a càrrec del Sr. Agustí Pons (periodista i escriptor) i el Dr. Josep M. Casasús (periodista i professor de la UPF).
Per últim, hem gaudit d’un diàleg entre el Sr. Joan de Sagarra i el Sr. Francesc Canosa, que ens han parlat del Víctor Alba des del seu aspecte més humà.
En el transcurs de la jornada han ressonat adjectius com provocador, profètic, heterodox, lliure, crític, contundent, ferm, compromès, sorneguer, sarcàstic, combatiu, rebel, exigent, incisiu... Pel que fa a la seva prosa, s’ha dit que tenia un estil precís, diàfan i directe. Finalment, la seva filla –qui ha assistit a l’acte acompanyada d’altres amics i familiars de l’homenatjat– ha remarcat que, per sobre de tot això, Víctor Alba va ser un molt bon pare.
Veure el vídeo complet i/o el resum.
Aprofitem l’ocasió per convidar-vos a llegir un parell d’articles que se li han dedicat recentment a la premsa:
- Els ex d’ara i els ex de demà, Josep M. Casasús
- Víctor Alba, veu lliure, Francesc-Marc Álvaro
L'educació com a forma de prevenir l'extremisme
Ahir es va cloure el cicle “O ells, o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista dedicat a examinar el repte que suposa el terrorisme gihadista des de diverses òptiques i camps d’anàlisi . Amb una jornada centrada en l’educació com a forma de prevenció de l’extremisme, hem conclòs el cicle de taules rodones que vam iniciar el passat desembre.
El debat ha comptat amb tres experts en la matèria. La intervenció de Marta Rovira, sociòloga i membre del GRENPoC, ha servit d’introducció al diàleg. Opina que l’accés a l’educació és essencial per garantir la cohesió social però que amb això no n’hi ha prou. La nostra societat presenta problemes de base que compliquen les coses. L’actual dificultat d’ascendir socialment, per exemple, n’és un. En aquest sentit, l’experta ha recordat els articles i estudis duts a terme pel professor de la UB Xavier Martínez Celorrio en els quals s’ha teoritzat la importància del fenomen de l’ascensor social per a una societat acollidora com la catalana. Al mateix temps, també ha expressat la seva preocupació pel fet que en la política d’aquests dies es busqui la confrontació més que l’entesa i el diàleg, dinàmica que –afirma– va començar en l’etapa de José María Aznar. A nivell social també veiem aquesta confrontació i no acabem de desprendre’ns de la divisió que marca les diferències entre “nosaltres” i uns “ells” que veiem com aliens.
Tayssir Azouz, traductor, filòleg i secretari general de l’Associació de Tunisians a Catalunya, també considera que cal garantir l’educació a tothom arreu del món perquè aquesta sigui una forma de prevenir les radicalitzacions. De fet, assegura que els fonamentalistes tenen por dels llibres i dels bolígrafs. L’escola, a més, també ha de servir per lluitar contra qualsevol forma de discriminació. Així doncs, mentre es perpetuïn les desigualtats, romandran els extremismes.
Per últim, Enric Canet, director de relacions ciutadanes del Casal dels Infants, opina que tot i que l’escola és un instrument de diàleg que pot servir, a llarg termini, per prevenir l’extremisme, hem de veure l’educació com quelcom que va més enllà de les escoles. Tot l’entorn educa, i com més heterogeni sigui aquest entorn, millor. Ha posat especial èmfasi en l’homogeneïtat que veiem a les escoles dels barris benestants de les nostres ciutats i els discursos poc integradors que, sovint, aquestes proclamen.
Concloent, els tres ponents comparteixen certes idees com ara que quan parlem d’extremisme ho associem al gihadisme tot i que la nostra societat presenta altres formes d’extremisme, també greus, que també s’haurien d’eradicar des de les escoles. Un dels exemples citats ha estat la violència de gènere. També hi ha un acord entre ells sobre el rol dels mitjans de comunicació i la poca labor integradora que duen a terme sobretot perquè també són generadors de la diferenciació entre “ells” i “nosaltres” . Per últim, els tres ponents assenyalen que les desigualtats i la segregació són el principal problema que hem d’eliminar perquè, en un futur, es dissolguin les radicalitzacions.
Finalment, des de la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials volem donar les gràcies a tots els ponents del cicle, les entitats col·laboradores i els assistents.
La religió i els límits de la identitat. Resum de la jornada
Hem començat l’any celebrant la segona taula rodona del cicle que la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials estem dedicant al terrorisme gihadista. El debat, moderat per Agustí Colomines, ha sigut sobre la relació entre la religió i la identitat i sobre com els xocs entre cultures i la manca d’acceptació poden conduir a extremismes.
Els ponents de la jornada han sigut Dolors Bramon (professora emèrita de la UB), Àngel Colom (director de la Fundació Nous Catalans), Salwa El Gharbi (presidenta de l’associació de formació i consultoria FIKR i AFCAR) i Francesc Xavier Marín (filòsof especialitzat en religió islàmica, professor a la URL i a l’ISCREB).
En el debat s’hi han destacat temes com la importància de fer que els nouvinguts se sentin integrats en la nostra societat i que es normalitzi l’Islam a Catalunya.
Dolors Bramon ha parlat de la repercussió de la portada de Charlie Hebdo (dibuix d’un Déu amb un kalàixnicov i la llegenda “L’assassí encara corre”) al cap d’un any dels assassinats de gener de 2015 en algunes publicacions catòliques. Àngel Colom ha assenyalat la necessitat d’un pla de govern que faciliti que els musulmans se sentin integrats en la nostra societat i que es normalitzi l’Islam a Catalunya. Ha afirmat, per exemple, que seria necessari construir mesquites a Barcelona, i que li sorprèn que una ciutat que aspira a ser capital del Mediterrani no tingui temples religiosos per al culte més practicat en aquesta àrea. En el diàleg sobre la possibilitat de la construcció d’una gran mesquita a Barcelona, Dolors Bramon, ha manifestat la seva por que es financi amb diners provinents del petro-islam. Per la seva part, Salwa El Gharbi ha posat èmfasi en que les prohibicions fan que les coses es desitgin més, de tal manera que fins i tot la persona més atea voldrà que es construeixi una mesquita si ho veu com quelcom prohibit. Per últim, Francesc Xavier Marín s’ha centrat en la dificultat que implica llegir una religió amb les ulleres d’una altra i en l’esforç que hauríem de fer per començar a atenuar la incomoditat que ens provoquen les diferències entre les diferents identitats, deixant de veure les altres cultures i religions com una cosa totalment aliena i pertanyent a uns “altres” que no acabem d’integrar a la nostra societat.
Aquí podeu veure el vídeo complet i una síntesi de la jornada.
Us recordem que encara esteu a temps d’inscriure-us a la última jornada del cicle, que se celebrarà el dia 10 de febrer : “L’educació com a forma de prevenir l’extremisme”. Tan sols cal que confirmeu la vostra assistència a (Necessites javascript per veure aquest correu-e).
