Amb l'estudi L'espoli franquista dels Ateneus catalans (1939-1984) [L'Avenç], la historiadora valenciana Neus Moran Gimeno (1979) posa al descobert per primera vegada els documents que expliquen una de les facetes més desconegudes de la repressió franquista a Catalunya: l'espoli patrimonial del moviment associatiu i obrer. La repressió no tan sols va consistir a detenir, empresonar o afusellar defensors de la República, sinó castigar-los, incloent-hi la rapinya econòmica en forma d'expropiacions i confiscacions. L’estudi mostra l’abast i els efectes d’aquest espoli general, metòdic i ben planificat des de l’inici de la Guerra Civil per perpetuar-lo més enllà de la dictadura. A través seu comprovem com la persecució implacable de milers d’entitats ocasionà la destrucció gairebé irreparable del teixit i la dinàmica associativa existent fins aleshores. Aquest llibre corrobora la requisa de 298 propietats immobles pertanyents a 232 entitats extintes pel règim. Un cop decomissades, s’inclogueren en el patrimoni del nou Estat que, més o menys aviat, hi anà instal·lant les dependències dels seus organismes. Aquest procés queda revelat en l’anàlisi dels casos dels ateneus membres de la Federació d’Ateneus de Catalunya.

Vegeu el reportatge de Sílvia Marimon Molas: "L'Estat no té cap interès per tornar el patrimoni espoliat pel franquisme" (Ara, 16/01/2022)