Homenatge als universitaris perseguits per la dictadura franquista
Coincidint amb el vuitanta-quatrè aniversari de l'entrada de les tropes rebels franquistes a Barcelona, la Universitat de Barcelona ha celebrat un acte d'homenatge a les víctimes universitàries de la repressió.
El 26 de gener de 1939, un escamot de soldats franquistes va ocupar l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i el 3 de febrer, el Boletín Oficial del Estado va anul·lar l’autonomia universitària. Començava així un llarg període de repressió a la universitat que Montserrat Fullola, autora del llibre Breu història de la Universitat de Barcelona (Edicions UB), explica que va comportar, «entre l’exili, les carreres reorientades cap a altres àmbits fora de la Universitat, i d’altres, la Universitat de Barcelona havia perdut, el curs 1939-1940, el 71,38 % del professorat». La repressió va continuar posteriorment, sobretot després de la Caputxinada del 1966 i la constitució del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), amb l'expulsió de la UB de professors i estudiants. Un d'aquests professors expedientats va ser el Dr. Josep Termes i Ardèvol, que dona nom a la Càtedra. Durant l'acte s'han lliurat unes plaques personalitzades per homenatjar les persones represaliades pel franquisme. El Dr. Carles Santacana, catedràtic de la secció d'Història Contemporània i Món Actual, ha fet la glossa del moment històric. També ha intervingut Mari Carmen Serra Puche, neta dels rectors de la UB i de la Universitat de València Jaume Serra Húnter (1931-1933) i José Puche Álvarez (1936-1939), respectivament, que es van haver d'exiliar. Tot seguit, ha fet ús de la paraula el catedràtic emèrit de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Robert Rodríguez Roisín, que era un dels estudiants que van crear el SDEUB.
Cal congratular-se que el rector de la nostra universitat, el Dr. Joan Guàrdia, hagi promogut la celebració d'aquest homenatge tan merescut a les persones que van ser víctimes de la repressió franquista, per bé que arribi tard, perquè l'Espanya constitucional es va fonamentar en la desmemòria i l'oblit. Per això la majoria de les personalitats homenatjades ja són mortes: a més del professor Termes, també han estat reconeguts Ramon Aramon, Guillem Díaz Plaja, Alexandre Galí, Jordi Maragall, Santiago Pi i Sunyer, Ferran Soldevila, Carles Riba, Joaquim i Josep Ramon Xirau, Antoni i Joaquim Trias, Josep Fontana, Ernest Lluch, Jordi Solé i Tura, Manuel Vázquez Montalbán o Josep M. Valverde.
Aquí podeu veure el vídeo amb tot l'acte: