Centenari de l'assassinat de Salvador Seguí, "el Noi del Sucre"
El 10 de març de 1923 va ser assassinat al barri del Raval de Barcelona el dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, "el Noi del Sucre".
Salvador Seguí i Rubinat, el Noi del Sucre, va néixer a Tornabous, Urgell, el 23 de desembre de 1886. Establert a Barcelona el 1888, fou aprenent de pintor. Des de ben joves va mostrar inquietuds polítiques i socials. Impulsà la creació del moviment de la Solidaritat Obrera i l’organització d’un congrés (1908) del qual sortí la Federació Regional Obrera Catalana. Al Congrés Obrer de Barcelona (1910) propugnà la unificació de tots els obrers de la península Ibèrica, però sabé mantenir-se en una línia d’actuació catalanista. Al Congrés de Sants (juny-juliol del 1918) fou elegit secretari general de la CNT i acordà l’organització dels sindicats d’indústria o de ram (popularment anomenats sindicats únics). Maldà per l'enfortiment de la classe obrera per tal d’evitar el recurs a la violència, la qual ell condemnava sempre. L’any 1923, el Sindicat Lliure, format pels matons de la patronal, terroritzava la ciutat amb total impunitat. El 10 de març, al bar El Tostadero, es van trobar Salvador Seguí, Lluís Companys, Vicenç Botella i Francesc Comas per comentar la tensa situació que es vivia a Barcelona. Després de dir-se adeu, primer de Companys, i després de Botella, Seguí i Comas van anar cap al Sindicat del Ram de la Construcció. Tots dos van arribar fins al carrer de la Cadena, al barri barceloní del Raval, on Comas va entrar a l’estanc mentre Seguí l’esperava a la porta. Quan Comas va sortir, els pistolers de la patronal, Carlos Baldrich, Manuel Simón i Amadeo Buch, van matar Salvador Seguí d’un tret al cap i van ferir greument Francesc Comas, que morí al cap de tres dies.
Amb motiu d'aquest centenari, el Centre d'Estudis Unitat Popular a organitzar a Tornabous una taula rodona, amb la participació de Xavier Diez, membre del GRENPoC, Toni Estradé i Dolors Marín. L'acte tindrà lloc a les 19 h després d'una ofrena floral.
«Deixant de banda els avenirs de la lluita, que facin el que vulguin els nostres enemics, triomfaren i arribarem al final amb un somriure als llavis», va escriure Salvador Seguí el 4 de setembre de 1920