Al segle XIX, Barcelona tenia un gran pulmó verd al passeig de Gràcia. El Jardí dels Camps Elisis va ser inaugurat el 1853 i va acollir el primer parc d'atraccions urbà de Catalunya, així com un restaurant-cafè i un teatre. Era un espai de trobada i d'esbarjo de les classes populars. El text del faristol ha estat redactat pel Dr. Colomines i és el següent:

«El 24 de maig de 1827 fou inaugurat el passeig de Gràcia. Era una via oberta als cotxes i carruatges, però també s’hi instal·laren establiments de begudes i d’esbarjo: el Criadero (1840) o La Font de Jesús (1845). El 1949 s’inauguraren els Jardins del Tívoli, limitats pels carrers del Consell de Cent, València i rambla de Catalunya, la part nord dels quals se segregà en dos: els jardins de la Nimfa i els d’Euterpe. El 10 d’abril de 1853 s’obrí un nou jardí, els Camps Elisis, amb una superfície que verticalment anava des del carrer d’Aragó al de Rosselló i horitzontalment arribava fins al carrer de Roger de Llúria. Es convertí en el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, amb una gran muntanya russa, on també s’ubicaven una fonda, un cafè i un saló de ball elegantíssims, projectats per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i decorats per Fèlix Cagé. L’entrada al jardí costava dos rals. El 1862, el músic Josep Anselm Clavé arrendà els jardins i ell va dirigir-hi la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona, Tannhäuser. L’1 d’octubre de 1871 hi estrenà la versió catalana de La Marsellesa. L’especulació urbanística va fer que a la dècada dels setanta, el jardí entrés en decadència. El 1881 el que en quedava va passar a mans del banquer Evarist Arnús, que a la cantonada dels carrers Mallorca i Pau Claris va construir-hi el Teatre Líric-Sala Beethoven, que també desaparegué, entrat el segle XX, per construir-hi els edificis actuals».