Seguint les petjades de la investigació que va publicar L'espoli franquista dels ateneus catalans (L'Avenç), ara la Dra. Neus Moran i Gimeno (València 1979) ha presentat a la seu del Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbuí la primera part de l'estudi Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023. Abans de finals d'any es farà pública la segona part, que donarà detalls de les persones i famílies a qui els vencedors van requisar cases i terrenys. L’informe, presentat el dimarts 21, se circumscriu a les empreses i entitats víctimes de la requisa en un poble que el 1939, quan les tropes franquistes van entrar a Caldes, aquest municipi tenia poc més de 4.000 habitants. L'entrada de soldats italians i marroquins, va agreujar la repressió, que va ser força dura: es van obrir 183 judicis sumaríssims i 53 persones van ser encausades per responsabilitats polítiques. Alguns van perdre tot el patrimoni i d'altres van veure com el seu s'ampliava, reproduint la dinàmica que es repetia arreu del país: “Els mecanismes de repressió i de venjança van funcionar a la perfecció; la dreta de sempre de sobte accedeix al poder amb tota la força per fer neteja, i l’aprofiten. És dur de dir, però es veu molt bé que hi ha un sector de la població que directament aprofita el context de la repressió franquista per poder apropiar-se dels béns de les altres persones. Amb això hi ha gent que haurà construït el seu patrimoni. I això s’arrossega fins avui”, explica Moran. La col·laboració d'alguns personatges local va ser essencial per fer que la requisa tingués èxit: “Hi va haver una venjança clara dels sectors reaccionaris del poble contra les persones més vinculades a l'esquerra”, assegura Morán. El nou alcalde, l'antic lligaire Isidre Anglí Palaudarias, va jugar un paper important en aquestes massives confiscacions. A Catalunya, segons recull Moran, s’ha corroborat l’espoli de 369 propietats immobles (edificis, terrenys, horts, cases, teatres, cinemes, forns populars, molins o trulls), que pertanyien a 244 entitats del país. Un dels casos més significatius és el de l'Ateneu Centre Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui. L'associació va ser fundada el 1865 i els mateixos socis van comprar l'edifici. Quan els franquistes van ocupar la població, el 29 de gener del 1939, tot el seu patrimoni va ser requisat. Auxili Social i l'Església van cohabitar a l'edifici fins que l'any 1944 l'organització falangista el va abandonar. Aleshores el Patronat Catequístic va passar a ser-ne l'únic ocupant. Ningú, però, va pagar els impostos de la contribució urbana i l'edifici es va posar a subhasta el 1948 per “impagament de la contribució urbana”. Alguns dels antics socis de l'entitat, quan se'n van assabentar, el van rescatar de la subhasta pagant els rebuts de la contribució. Els rebuts de la contribució, doncs, van ser decisius per recuperar l'edifici l'any 2000. Altres víctimes de l’espoli van ser el Sindicat Agrícola i Caixa Rural, la cooperativa pagesa més important del Vallès, que va perdre l’edifici, que ja no existeix, a mans de la Hermandad de Labradores y Ganaderos. També es recull el cas del balneari del carrer de Santa Susanna, 2, requisat per l’exèrcit i després, via Ministeri d’Hisenda, venut a un particular. A poc a poc és va coneixent la magnitrud  del desastre i les conseqüències de la victòria franquista.

Vegeu aquí la crònica d'El Punt Avui i la del diari Ara. L'Ajuntament de Caldes de Montbui va fer un extens comunicat.