«El 16 d’octubre de 1973 estava previst celebrar unes pseudoeleccions per elegir el regidor del terç familiar del Districte IX, que integrava Sant Andreu i el territori de l’actual Nou Barris. A aquesta mena d’eleccions només concorrien, per norma, candidats avalats pel règim, però aquesta vegada els veïns del barri de la Trinitat, amb el concurs de l’organització comunista Bandera Roja i el suport de l’Assemblea de Catalunya, van apostar per presentar-hi un candidat. “El candidato de los Trabajadores”, com s’indicà en el lema de campanya. El candidat va ser Fernando Rodríguez Ocaña (1922- 2000), un obrer immigrant, de Porcuna, Jaén, que treballava a l’empresa MEVOSA-Mercedes Benz. Allà es va fer militant clandestí de Comissions Obreres fins a infiltrar-se en el comitè d’empresa i participar, així, en les negociacions dels convenis col·lectius. Era un home popular i compromès amb el desenvolupament dels barris del districte, mancats com estaven de serveis (aigua, clavegueram, enllumenat, transport o carrers asfaltats). La campanya se centrà, sense consignes polítiques, a reclamar aquests serveis i la construcció als barris d’equipaments com ara escoles, guarderies, ambulatoris, centres socials, etc. En un article que va dedicar-li Vázquez Montalbán a Triunfo, les ironies i l’escepticisme davant aquella candidatura van anar desapareixent, “a medida que se daban cuenta del fenómeno de polarización popular que representaba Rodríguez Ocaña”. Aquell home era, realment, el candidat del poble, el representant dels veïns.