Recerca
Un dels objectius principals de la Càtedra és promoure la recerca, duta a terme pels investigadors que formen part del grup de recerca GRENPoC o bé a partir de l'encàrrec d'alguna institució. Presentem a continuació alguns d'aquests exemples:
Resum d'activitats del GRENPoC, any 2015
Presentem les principals activitats del GRENPoC de l'any 2015:
El 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història una jornada del GRENPoC, integrat dins de la Càtedra UB Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. En el transcurs de la reunió els membres del grup –i des de diverses disciplines com la història, les ciències polítiques, la filosofia, la sociologia, la comunicació o el dret– es van intercanviar els estudis que estan realitzant actualment.
A les jornades hi van participar: Dr. Jaume Suau i Puig, professor jubilat d’història contemporània a la UB; Dr. Joan Vergés Gifra, professor de filosofia moral i política a la UdG; Dr. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la UPF; Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - IEI; Sra. Aurora Madaula i Giménez, doctorand; Dr. Josep Pich i Mitjana, professor d’història contemporània a la UPF; Sra. Myriam Katz Cohon, investigadora; Dra. Marta Rovira i Martínez, professora associada de sociologia a la UAB i a la UOC; Dr. Ferran Sáez Mateu, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL; Dr. Aitor Díaz Anabitarte, investigador del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB; Dr. Xavier Diez Rodríguez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL; Dr. Josep Maria Ortiz i Arilla, PAS de la UB.
El Dr. Òscar Jané Checa, historiador ha participat en la confecció de dos llibres dedicats a la memòria i les memòries personals.
Per una banda, és editor, junt amb Patrice Poujade, de “Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna”, volum on dialoguen les veus de diversos estudiosos, procedents de diferents àmbits geogràfics i disciplines, sobre temes com la “història oficial” o l’estudi de les llengües. L’objectiu, a més d’establir un diàleg, és el de trobar un marc comú per a la investigació.
Per altra banda, també ha escrit l’estudi introductori a “Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió” (Enric Pujol ed.), obra que recull el testimoni dels qui van viure el conflicte en primera persona. Engloba textos des del 1687 a ben entrada la segona meitat del segle XVIII, des dels antecedents que van conduir a la guerra als anys que la van seguir, marcats per la repressió i les protestes.
El Dr. Aitor Díaz ha defensat el 21 de juliol aquesta tesi obtenint la qualificació d’excel·lent “cum laude”. En ella intenta fer una sistematització del nucli dur del pensament pacifista. Un intent per esbrinar si, darrera d’aquesta tradició de pensament polític, hi podem trobar els elements necessaris que ens permetin parlar de coherència interna, continuïtat i, per tant, d’un cos doctrinari comú i congruent.
Per a dur a terme la investigació es centra en quatre autors fonamentals pel que fa al desenvolupament del pensament pacifista del segle XX: Mahatma Gandhi, Luigi Ferrajoli, Johan Galtung i Gene Sharp, però sempre tenint en compte l’evolució d’aquesta tradició des dels orígens de la civilització humana. Les dimensions d’anàlisi en cadascun d’aquests autors són cinc: el concepte de guerra i pau, la idea de poder i autoritat, la noció de justícia social, les alternatives de defensa i, per últim, l’ordenació de les relacions internacionals.
Entre els mesos de maig i setembre, la Sra. Aurora Madaula i el Dr. Agustí Colomines van estar a la Boston University com a visiting scholars, convidats per la Dra. Liah Greenfeld, catedràtica de sociologia d'aquesta universitat i també de la Lingnan University de Hong Kong.
El propòsit de l'estada va ser fer diverses sessions d'entrevistes amb la Dra. Greenfeld per després redactar una biografia intel·lectual d'una de les més reconegudes especialistes en nacionalisme. La Dra Greenfeld és autora de la trilogia Nationalism. Five Roads to Modernity (1993), The Spirit of Capitalism: Nationalism and Economic Growth (2003) i Mind, Modernity, Madness: The Impact of Culture on Human Experience (2013), amb la qual ha analitzat la relació entre nacionalisme i modernitat, el naixement del capitalisme i diversos aspectes psicològics que afecten a la cultura moderna. Aquesta estada i la biografia s'emmarquen en el projecte més general que promou la nostra Càtedra, Amb ànim de lucre. Acadèmics en ciències humanes i socials, que té l'objectiu de realitzar un documental que mostri la biografia intel·lectual d’alguns dels principals acadèmics que han treballat aspectes de la modernitat: art-llenguatge, filosofia, identitat, política, economia, etc.
El Dr. Agustí Colomines i el Dr. August Rafanell participen en aquest projecte de recerca dirigit pel Dr. Jordi Casassas i el Dr. Carles Santacana.
La investigació profunditza en l’anàlisi de la Transició des de la perspectiva de la moderna història cultural per veure si s’han de revisar, des de la història, el concepte i els ritmes cronològics usats per la ciència política en relació a un moment de canvi accelerat. S’estudien les transformacions culturals que es produeixen a l’Estat espanyol des dels anys seixanta fins la Transició a la democràcia per tal d’arribar a una millor comprensió dels últims anys del Franquisme i de la Transició.
Les conclusions de la investigació permetran una millor comparació de l’evolució cultural de la societat espanyola amb altres realitats de l’Europa occidental que tenen en comú el marc socioeconòmic però no el polític.
Per encàrrec de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, la Càtedra Josep Termes ha dut a terme un estudi que aprofundeix en la detecció de les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat. La metodologia ha consistit en una sèrie d’entrevistes tant a dones emprenedores com a persones expertes en matèria d’emprenedoria, que han donat resposta a qüestions com quines són les dificultats que troben les dones emprenedores, així com els emprenedors en general, quin són els sectors on trobem més activitat emprenedora femenina i, per últim, propostes de mesures i accions que podria dur a terme l’Ajuntament de la ciutat per tal de fomentar i facilitar l’emprenedoria femenina a Barcelona.
Vegeu els resultats.
El Dr. Jaume Suau (UB) ha participat en un diàleg sobre la història actual amb Francesc Veiga, doctor en història de la UAB. Aquest debat, entre dos dels especialistes més reconeguts al nostre país de la Història del Present, ha estat moderat per Andreu Mayayo, catedràtic d’història contemporània a la UB.
Han reflexionat sobre qüestions epistemològiques i d’enfocament. L’historiador que s’interessa pel present no compartimenta la seva anàlisi en dates concretes, es preocupa per fets significatius, en la mesura que posen de manifest problemàtiques, processos i tendències, en l’escenari que viu directament. L’historiador del present intenta entendre aquest escenari dinàmic. I ho fa mitjançant una gramàtica de lectura crítica basada en l’aplicació del raonament històric al món actual.
El diàleg ha sigut publicat a la Revista catalana d’història, 8 (2015), pp.135-148.
Vegeu el text.
- Publicacions
El Dr. Agustí Colomines ha participar en la publicació Emoción e identidad nacional: Catalunya y el País Vasco en perspectiva comparada, Géraldine Galeote, Maria Llombart Huesca, Maitane Ostolaza (eds.), “Enric Prat de la Riba y Lluís Companys, dos narrativas presidenciales contrapuestas”.
El Dr. Agustí Colomines ha participat en la publicació Dos contemporanis enfrontats, Enric Ucelay Da-Cal i Josep Pich (eds.), amb un capítol dedicat a "Almirall, resistent o patriota?". El llibre recull textos que s'endinsen en les figures de dos pensadors de la segona meitat del segle XIX ben diferents: Valentí Almirall i Joaquín Costa.
El Dr. Xavier Díaz ha publicat el llibre Anatomia d'una ruptura. Espanya, Catalunya, 1975-2014, en el qual s'indaga sobre els motius profunds que han portat bona part de la societat catalana a alimentar les files de l’independentisme i han obligat milions de residents catalans a desitjar la construcció d’un estat propi i a distanciar-se irreversiblement del regne d’Espanya.
Jornada del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals, GRENPoC (2015)
El proppassat 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona una jornada del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), integrat dins de la Càtedra UB Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. En el transcurs de la reunió, diversos membres i col·laboradors del GRENPoC van intercanviar idees i exposar els estudis que estan realitzant actualment.
Des de la perspectiva de diverses disciplines –història, ciències polítiques, filosofia, sociologia, comunicació i dret– es van tractar i debatre un seguit de temes ben heterogeni però tots immersos en les àrees d’interès de la Càtedra.
El resultat va ser una jornada d’allò més interessant.
Fent clic en els enllaços que segueixen, podeu accedir a un breu resum de les exposicions que es van dur a terme durant la jornada:
Dr. Jaume Suau i Puig, professor jubilat d’història contemporània a la Universitat de Barcelona
Dr. Joan Vergés Gifra, professor de filosofia moral i política a la Universitat de Girona
Dr. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra
Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs - IEI
Sra. Aurora Madaula i Giménez, doctorand
Dr. Josep Pich i Mitjana, professor d’història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra
Sra. Myriam Katz Cohon, investigadora
Dra. Marta Rovira i Martínez, professora associada de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya
Dr. Ferran Sáez Mateu, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull
Dr. Aitor Díaz Anabitarte, investigador del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona
Dr. Xavier Diez Rodríguez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull
Dr. Josep Maria Ortiz i Arilla, PAS de la Universitat de Barcelona
El Dr. Òscar Jané Checa, historiador i col·laborador del GRENPoC, ha participat recentment en la confecció de dos llibres dedicats a la memòria i les memòries personals.
Per una banda, és editor, junt amb Patrice Poujade, de “Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna”, volum on dialoguen les veus de diversos estudiosos, procedents de diferents àmbits geogràfics i disciplines, sobre temes com la “història oficial” o l’estudi de les llengües. L’objectiu, a més d’establir un diàleg, és el de trobar un marc comú per a la investigació.
Per altra banda, també ha escrit l’estudi introductori a “Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió” (Enric Pujol ed.), obra que recull el testimoni dels qui van viure el conflicte en primera persona. Engloba textos des del 1687 a ben entrada la segona meitat del segle XVIII, des dels antecedents que van conduir a la guerra als anys que la van seguir, marcats per la repressió i les protestes.
El Dr. Aitor Díaz ha defensat el 21 de juliol aquesta tesi obtenint la qualificació d’excel·lent “cum laude”. En ella intenta fer una sistematització del nucli dur del pensament pacifista. Un intent per esbrinar si, darrera d’aquesta tradició de pensament polític, hi podem trobar els elements necessaris que ens permetin parlar de coherència interna, continuïtat i, per tant, d’un cos doctrinari comú i congruent.
Per a dur a terme la investigació es centra en quatre autors fonamentals pel que fa al desenvolupament del pensament pacifista del segle XX: Mahatma Gandhi, Luigi Ferrajoli, Johan Galtung i Gene Sharp, però sempre tenint en compte l’evolució d’aquesta tradició des dels orígens de la civilització humana. Les dimensions d’anàlisi prioritzades en cadascun d’aquests autors clau són cinc: el concepte de guerra i pau, la idea de poder i autoritat, la noció de justícia social, les alternatives de defensa i, per últim, l’ordenació de les relacions internacionals.
Entre els mesos de maig i setembre, la Sra. Aurora Madaula i el Dr. Agustí Colomines són a la Boston University com a visiting scholars, convidats per la Dra. Liah Greenfeld, catedràtica de sociologia d'aquesta universitat i també de la Lingnan University de Hong Kong.
El propòsit de l'estada és fer diverses sessions d'entrevistes amb la Dra. Greenfeld per després redactar una biografia intel·lectual d'una de les més reconegudes especialistes en nacionalisme. La Dra Greenfeld és autora de la trilogia Nationalism. Five Roads to Modernity (1993), The Spirit of Capitalism: Nationalism and Economic Growth (2003) i Mind, Modernity, Madness: The Impact of Culture on Human Experience (2013), amb la qual ha analitzat la relació entre nacionalisme i modernitat, el naixement del capitalisme i diversos aspectes psicològics que afecten a la cultura moderna. En català només comptem amb un recull d'articles que van ser publicats per l'Editorial Afers el 1999 amb el títol Nacionalisme i Modernitat.
Aquesta estada i la biografia s'emmarquen en el projecte més general que promou la nostra Càtedra, Amb ànim de lucre. Acadèmics en ciències humanes i socials, que té l'objectiu de realitzar un documental que mostri la biografia intel·lectual d’alguns dels principals acadèmics que han treballat aspectes de la modernitat: art-llenguatge, filosofia, identitat, política, economia, etc. A més del documental, es transcriuran les entrevistes i s’acompanyaran d’un article valoratiu que formarà part d’un llibre fet a partir de les entrevistes realitzades.
Agustí Colomines i August Rafanell. Los fundamentos del cambio cultural en España, 1960-1975 (2015)
El Dr. Agustí Colomines i el Dr. August Rafanell, membres del GRENPoC, participen en aquest projecte de recerca dirigit pel Dr. Jordi Casassas i el Dr. Carlos Santacana, ambdós de la Universitat de Barcelona.
La investigació profunditza en l’anàlisi de la Transició des de la perspectiva de la moderna història cultural per veure si s’han de revisar, des de la història, el concepte i els ritmes cronològics usats per la ciència política en relació a un moment de canvi accelerat. S’estudien les transformacions culturals que es produeixen a l’Estat espanyol des dels anys seixanta fins la Transició a la democràcia per tal d’arribar a una millor comprensió dels últims anys del Franquisme i de la Transició.
En la recerca s’observa atentament el contrast entre el discurs dels intel·lectuals i els ritmes més lents de l’evolució de la cultura de masses, aspecte progressivament més rellevant a mesura que avancem en el segle XX. Paral·lelament, també contrasta els discursos generals amb els que es produeixen a escala local-regional, observant els casos de Madrid i Barcelona –com a grans nuclis urbans– i el cas de Mallorca, com a zona perifèrica que viu una transformació especial degut a l’impacte del fenomen turístic.
Les conclusions de la investigació permetran una millor comparació de l’evolució cultural de la societat espanyola amb altres realitats de l’Europa occidental que tenen en comú el marc socioeconòmic però no el polític.
Per encàrrec de la Regidoria de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona, la Càtedra Josep Termes ha dut a terme un estudi que aprofundeix en la detecció de les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat. La metodologia ha consistit en una sèrie d’entrevistes tant a dones emprenedores com a persones expertes en matèria d’emprenedoria, que han donat resposta a qüestions com quines són les dificultats que troben les dones emprenedores, així com els emprenedors en general, quin són els sectors on trobem més activitat emprenedora femenina i, per últim, propostes de mesures i accions que podria dur a terme l’Ajuntament de la ciutat per tal de fomentar i facilitar l’emprenedoria femenina a Barcelona.
La recerca elaborada fa palesa la necessitat de crear programes més sòlids per tal d’oferir una ajuda més ferma i estable a les dones emprenedores, així com l’establiment d’un treball en xarxa més continuat i compartit entre tots els interessats.
Vegeu els resultats.
Aurora Madaula. Simbolismo y lugares de memoria, el árbol de Gernika (2013)
Aquest article de la Sra. Aurora Madaula es centra en l’Arbre de Gernika com un exemple etno-simbòlic de la construcció de la memòria nacional basca, mesurant la seva resistència enfront del nacionalisme espanyol.
La memòria simbòlica sovint ajuda a construir els imaginaris nacionalistes. Des de mitjans del segle XIX, l’Arbre de Gernika es va convertir en el principal referent simbòlic del Codi basc de les lleis i per extensió en el símbol de les llibertats basques. L’arbre de Gernika, erigit en símbol dels Furs històrics dels bascos, amb el temps, ha anat transformant-se en un lloc de commemoració, un lloc de memòria. Durant la dictadura de Franco es va convertir en el símbol dels drets nacionals bascos relacionats amb els principis de la democràcia. La Transició i la creació de la comunitat autònoma l’any 1979, va consolidar finalment l’herència històrica d’aquest lloc.
Aquí podeu llegir l’article.
